La instal·lació proposa al visitant un recorregut obert i lliure que permet conèixer i establir contacte amb cadascuna d’aquestes experiències i testimonis. Plantegem el refugi com una necessitat universal i compartida: la necessitat que tenim tots de construir i generar espais segurs, espais d’escolta, d’estima i d’acollida. Cadascuna de les experiències es narra a través d’un llenguatge artístic diferent. D’aquesta manera, és a través del so, de l’audiovisual, de la música, de l’art plàstic i de la il·luminació com el visitant pot anar reconeixent cadascuna de les experiències i vivències reals que es narren a la instal·lació. 

​

Un total de sis illes o blocs conformen el dispositiu de la instal·lació. Cadascuna d’aquestes illes conté un o diversos testimonis. Els blocs que conformen la instal·lació s’han construit amb materials de runa i reciclats: matèria de rebuig, sobrera i invisible, sediment del sistema.

​

Cada illa fa referència a un dels testimonis que han participat en el projecte. D’aquesta manera s’hi representen possibles refugis, però també la dificultat de trobar-los o construir-los, al costat de múltiples violències, de pors i de desigs.